Opinió de Fina Sitges al diari El Punt


El ser humà i el seu enigma
11/03/11 02:00 - Fina Sitjesemail protegit Es pot visitar a l'Espai VolART de Barcelona D-ments una reflexió de l'artista i gestora cultural Roser Oduber entorn al poder de la ment, on trobem la plasmació de les seves darreres creacions plàstiques
En un paratge aïllat, envoltat de natura, al bell mig de la comarca del Bages, damunt d'uns antics forns de calç que es trobaven en força bon estat de conservació, s'aixeca el Centre d'Art i Sostenibilitat El Forn de la Calç. Un projecte de l'artista Roser Oduber, bastit entorn al seu hàbitat vital i artístic. El CACIS, un somni fet realitat, es dedica a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, en totes les seves vessants conceptuals i formals. I posa especial atenció a tot allò relacionat amb l'ecologia i el medi natural, atenent les característiques del lloc: una antiga pedrera, un medi natural força ben conservat i una bona relació entre la natura i l'activitat humana. El centre inclou un museu, per copsar el canvi de l'explotació artesana a la industrial, un projecte educatiu, per ajudar a la pràctica de l'art contemporani, un espai per a exposicions, bàsicament d'artistes residents, i espais per a la realització de cursos i seminaris.

De la mateixa manera com al llarg de la seva trajectòria Oduber ha combinat la vessant figurativa amb la matèrica, compatibilitza ara aquest projecte cultural, i per tant la seva vessant de gestora cultural, amb la continuació de la seva evolució estètica. La plasmació de les seves darreres creacions plàstiques es poden veure, fins al dia 2 d'abril, a l'Espai VolART de Barcelona.

En les seves primeres etapes Oduber desenvolupà una esplèndida figuració, amb un tractament dinàmic del cos, demostrant les seves excelses qualitats de dibuixant. Influenciada després per l'entorn natural del paratges propers al seu hàbitat bagenc, per les qualitats de la pedra calcària i dels òxids, en un viatge cap a l'essència de les coses, decidí atorgar el protagonisme a la matèria, impregnant d'emocions humanes el que per definició és inerme. La figura humana havia perdut corporeïtat. Tot i això, Oduber mai no s'ha situat en l'abstracció. La seva obra matèrica exclou tant la figuració com el realisme, però no es pot qualificar tampoc d'informalisme: hi ha formes i signes, una iconografia pròpia que es repeteix cíclicament. I la figura sempre ha estat latent, pugnant per emergir a la superfície, de forma intermitent, ara amb més força, ara més dissimulada. Una al·lusió directa, de fet, a l'ésser humà, veritable motor del seu pensament i del seu món creatiu.

Dos llenguatges

L'endegada del Forn de la Calç obligà Roser Oduber a reinventar-se, tot contemplant la seva trajectòria des d'una perspectiva externa. I s'ha enfrontat a dos llenguatges que ella sentia com a oposats i divergents per adonar-se que, talment com si fossin dos hemisferis cerebrals, no existeix la contradicció sinó la complementarietat. Superades les creences que la figura anava prenent massa pes en la seva obra i que la matèria li privava de recuperar la figura, ara aconsegueix una nova síntesis entre figura i matèria. Lluny de la representació de les primeres etapes, els cossos apareixen despullats, vulnerables. El pes enorme de la ment domina tot el discurs d'aquest cicle i té el cervell com a icona-símbol. És així com Roser Oduber ha sabut abordar de nou l'eix motor del seu món creatiu: l'ésser humà i el seu enigma.