Escrit /comentari del Diari Regió 7

regió7.cat » Cultures Roser Oduber, en tensió
L'artista calderina exposa D-Ments a l'Espai Volart, un itinerari pel conflicte entre matèria i forma

Les parets de la sala de la Fundació Vila Casas mostren el rostre més íntim de la concepció creativa de l'artista resident a Calders
MIREIA ARSO

Els neguits vitals i artístics de Roser Oduber (Panamà, 1957) es tracen en el mig centenar de pintures que es poden contemplar a l'Espai Volart de Barcelona fins al 2 d'abril. La creadora calderina manifesta una profunda tensió entre matèria i forma en unes obres que expressen l'estupor existencial de la finíssima frontera que separa la demència de la lucidesa i la raó.
"L'artista domina la peça que està elaborant, però a vegades és a l'inrevés". Oduber té el punt de seny necessari per afrontar la deriva estressant en què s'ha convertit la seva vida en els darrers anys. La gestió del Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat del Forn de la Calç, al terme municipal de Calders (Bages), li ha requerit una exigent dedicació que ha fet conviure amb el cultiu de la seva potència creativa.
Després de la celebrada sèrie sobre les pells de serp, metàfora del canvi i la mutació, on "el concepte era l'important, més que la forma", Oduber ha mirat al seu interior per engaltar un cop de puny al rostre de l'espectador. D-Ments és el fruit de la "llibertat absoluta" que la Fundació Vila Casas, propietària de l'Espai Volart al centre de Barcelona, va concedir a Oduber a l'hora de fer-li l'encàrrec d'una exposició individual. Les obres pengen de les parets dels dos pisos de la galeria i cohabiten, en espais separats però contigus, amb les obres de Joaquim Llucià i Jaume Faixó, dos artistes que van patir la incomprensió i l'oblit.
"Tenia ganes de treure a la llum l'enfrontament entre matèria i forma que m'ocupa des de fa un temps", apunta l'artista, resident al Bages des de fa gairebé trenta anys. El recorregut per l'exposició il·lustra sobre el trànsit que l'obra d'Oduber ha experimentat des de la figuració més acadèmica fins al tractament lliure de la matèria, amb unes peces "difícils de definir". Jo, també, una tela del 2010, exemplifica aquesta voluntat de transformar el procés creatiu en una prova de risc cap al misteri del desconegut. Un exercici "molt íntim" que, en quadres com la sèrie dels Deliris, incorpora un viu "desig d'alliberament".
D-Ments ha servit a Oduber per experimentar amb el conflicte entre el jo racional de l'artista que doma la seva obra i el jo irracional que arrossega el primer en l'espiral incerta de la segona. "Volia saber qui sóc i la conclusió és que ho sóc tot. L'important és on vaig, i noto que vaig bé, perquè sento que vaig creixent".
Una de les peces que més satisfacció proporcionen a Oduber és la instal·lació escultòrica Fins que la mort ens separi (2008), que es va exposar per primer cop a l'auditori Sant Francesc de Manresa durant la Festa Major del 2009. Un treball que també es va visionar al convent de Cal Rosal (Berguedà), i en ambdós marcs Oduber va copsar l'energia del creador jove, lliure i desproveït de la feixuga motxilla de la rutina, de la crítica i del joc paraartístic que sovint emmetzinen l'essència veritable de l'ofici. "M'agrada estar en contacte amb gent molt genuïna", assegura.
Roser Oduber posa al descobert una pulsió íntima que el públic pot copsar fins al 2 d'abril. El visitant també té l'oportunitat de conèixer de prop l'hàbitat de l'artista, el Forn de la Calç, per mitjà d'un audiovisual on s'explicita amb una gran força emotiva el compromís d'Oduber no tan sols amb la seva tasca com a artista sinó també amb un entorn on ha conegut el vigor i la solidesa de la natura.
Toni Mata Diari regió 7